Espionatge de pel·lícula

Un article d'investigació publicat al The Washington Post explica l'existència de PRISM, un programa d'espionatge de l'agència nacional de seguretat dels Estats Units (NSA), que li permetria disposar de dades de forma contínua a partir de la connexió directa als servidors de nou empreses tecnològiques, entre les que s'hi troben Microsoft, Yahoo!, Google, Apple, Facebook, YouTube i Skype, i que funcionaria des de fa 6 anys. Hores abans es coneixia que, a més, Verizon donava informació a la NSA sobre trucades.

                                     

Les respostes de les companyies no s'han fet esperar, i han negat saber res d'això, explicant que les sol·licituds d'informació es reben i es revisen de forma individual, sense automatismes que donin accés il·limitat a les dades dels seus usuaris.

Però la resposta més esperada, la del govern americà, és la que menys ha convençut: en dues publicacions al web del director d'intel·ligència nacional, en primer lloc i sobre el cas de Verizon adverteix que la filtració d'informació secreta és perillós pels serveis d'intel·ligència, per després aclarir que no es graven trucades, però sí que es recullen informacions relatives a números amb qui s'ha parlat i durada de les converses, per exemple. Per altra banda, ja sobre el cas en què s'hi han implicat companyies com Google o Facebook, afirma que la informació filtrada té diversos errors, però recorda que es refereix a la secció 702 de la FISA, una llei de vigilància d'estrangers que no s'aplica a ciutadans dels Estats Units en territori nordamericà.

Potser, al cap i a la fi, és tot un muntatge. Però les reaccions, sobretot del govern americà, són pitjors que cap mena de filtració.