Som conscients que estem piratejant?

L’IIPA (Aliança Internacional de Propietat Intel·lectual) ha proposat que Espanya torni a la “Lista 301” (llista que recull els països en que no respecten la propietat intel·lectual i industrial), per no promocionar la protecció adequada i efectiva, i ha demanat al Govern d’Espanya que faci un anàlisi més ampli de les seves accions per tal de protegir-la.

La pirateria és una qüestió legal o bé és educativa?

Hem trobat diferents blogs i diferents opinions sobre aquest tema:

Segons l’opinió de Pedro Alberto Cruz Sánchez el problema és educatiu de caràcter històric. En èpoques de crisi, la cultura és uns dels elements innecessaris dels que més ràpidament es tendeix a prescindir. Així doncs, com hem de pagar per “una cosa” que no es valora?

Els diners que la “pirateria” detreu anualment dels comptes de resultats de les empreses culturals a Espanya és infinitament major que els de casos de corrupció.


La consultora GfK ha elaborat un informe on es mostra una radiografia del sector corresponent a l'any 2012. Observatorio de Piratería y Hábitos de Consumo de Contenidos Digitales 2012 (2013)

Com a dades més significatives d'aquest informe, tenim que el que més es descarrega són pel·lícules, sobretot les novetats, i destaquen com a motius del perquè es pirateja, la facilitat d'accés, el que sigui gratis i que no es trobin gairebé diferències en qüestió a la qualitat entre producte original i pirata.


Segons el blog de Juan Carlos Fernández, si l’internauta paga la connexió per poder navegar per Internet (contracta un servei) i accedeix a un contingut il•legal, són l’operador de la xarxa, l’Estat i la legislació, qui han permès arribar fins aquest contingut i així permetre accedir a un mitjà que hauria d'estar degudament regulat.

Quan abans s'accedia a un contingut il•legal, multaven i desconnectaven a l’internauta quan ell solament era un consumidor. No seria més lògic que anessin pels que pugen aquests continguts, pels que difonen i que permeten que el consumidor tingui accés als mateixos sense saber si és o no legal.

Un altre punt a tenir en compte són els articles publicats en blogs, que altres agafen i ho copien sense mencionar la font original provocant a vegades que l'original quedi com el fraudulent. Quan detectem que ens han copiat un article, podem pensar en un primer moment que ha agradat la nostra publicació i que l'estan donant difusió, però si aquesta persona o entitat no ens ha mencionat ni ens fa cap tipus de referència i, a més a més, aquest guanya més fama que nosaltres gràcies a la nostra publicació, això no ens agrada.

Llegiu l'article següent sobre cóm actuar en cas que ens hagin plagiat una publicació:
http://www.eduardomartinezblog.com/contenido-duplicado-como-prevenirlo-y-como-solucionarlo

Abans de que Internet entrés a les nostres vides, la pirateria es feia d'una altra manera: ens compràvem cassettes verges per fer les nostres pròpies compilacions de música gravant les cançons que més ens agradaven, compartíem llibres i còmics (això encara es fa) i fins i tot ens gravàvem pel·lícules en cintes VHS.

Sí és cert que gràcies al poder de difusió de la xarxa d'Internet podem compartir molt més contingut amb molta més gent que abans, i això ha provocat un impacte econòmic molt dur, però ara la gent també han ampliat els seus gustos al poder accedir a tota aquesta quantitat d'informació.